diumenge, 21 de desembre de 2008

Tailàndia ( xevigoestothailand )

Uns murals descriptius....












Meravellos aeroport internacional!












Ja sabreu que vaig marxar uns dies a Tailàndia dons em caducava el visat per estar a l’Índia i em calia sortir del país a alguna banda mes o menys propera per renovar-lo,i de passada aprofitar per fer ‘vacances’ de la meva rutina a Vedanthangal, dons encara que no ho sembli l’excés de calma i lentitud arriba a estressar!!

Anava a un país completament desconegut per a mi, on com a molt m’influïen els topics sobre la boxa tailandesa i el turisme sexual, apart de la moguda política que em va retardar 24 hores el viatge degut a la ocupació pacífica dels aeroports de Bangkok per les forces de la oposició política.























Sense gaire més plans que la renovació del visat, arribo a un aeroport ultra-modern on ja es respirava un salt quàntic en quant a ... a TOT!! I després de passar el control d’immigració amb fotografia inclosa, arribo al gran luxe caòtic ordenat que es Bangkok, una ciutat de mes de set milions d’ànimes que li donaria cosses a les nostres arrogants i orgulloses ciutats europees en quant a netedat, modernitat i eficiència de molts de serveis.

Ja amb els primers contactes o coneixences locals s’intueix un canvi de registre en la gent, i m’adono que he passat de un país hinduista a un essencialment budista, i tot i no entendre els motius de fons, el somriure amable et rep a cada cantonada.

Aquí estaré com a casa!!



Una ma aixecada al cel...



















Un cop allotjat en un fantàstic ‘hostel’ ( suk11.com ) on tindria aigua calenta i un llit com cal, i situant-me en una ciutat capital de un país eminentment turístic ( el més del continent asiàtic ) on tot torna a resultar senzill ( comparat amb l’Índia ), em dedico a fer el turista passejant-me pels monuments que em deixen meravellat, deixant-me perdre pel mig del més gran xinatown fora de la Xina, agafant una barca pel riu que em porti allà on només arriben els locals i submergint-me en els atrafegats mercats locals on es troba de tot i més ( coses mai vistes que encara em pregunto que coi son! ), veient per arreu productes de marques ‘same, same, but diferent’ que son el paradís de les compres per aquells de pocs escrúpols, i voltant pels nombrosos centres comercials tant luxosos que farà vergonya entrar a l’Illa Diagonal.. i es que Bangkok és un GRAN mercat, el gran mercat del sud-est asiàtic!!

Em dedico també a menjar en les infinites paradetes mòbils que inunden els carrers a tota hora, menjar molta carn, la carn que no tinc a l’abast normalment, i altres àpats desconeguts que resulten deliciosos, especialment els ‘ped thai’, una mena de remenat l’ou, verdures i fideus, que inunda el meu paladar amb gustos que clamen gula!!.. i unes quantes cerveses i algun gintònic també cauen pel camí a les nits compartides amb altres hostes multinacionals del hostel on m’allotjo! :-)























Faig els tràmits pertinents i poso per atzar rumb al sud, dons les ganes de platja i aigua poden més que la cultura i la natura que m’ofereix el nord, tota manera estic segur que quelcom interessant trobaré pel camí dons em deixo aconsellar per la gent local i segueixo els instints encara que impliqui canviar el bitllet de tren tres cop en un mati!

Arribo a un port que em durà a una illa, Koh Tao, on suposo trobar calma, quietud, i on en realitat trobo un racó de món ple de bungalows i centres de submarinisme! Cal adaptar-se a les circumstàncies i malgrat els dubtes inicials, després de un parell de converses via Skype ( gran invent ) decideixo llençar-me a l’aigua ( per sota ). I quina bona elecció... el silenci per fi regna, la quietud, només la pròpia respiració et recorda que ets allà, dons extasiat per la vida que només s’havia pogut veure als documentals de ‘la 2’ tens la certesa que el món sec d’allà fora és ara molt insignificant.








































Dotze dies, set immersions ( alguna fins a 28 metres de fondària, molt a prop de taurons que no varem poder veure per lo tèrbol de l’aigua ) i un títol ‘PADI Open Water’ amb un monitor de Madrid, un bigoti perdut en una barberia xinesa, deliciosos àpats alguns d’ells desmesurats, banys en un mar tropical al desembre, un massatge tailandès, una miqueta de ‘shopping’ contingut, i una visita a una petita ciutat ( Petchburi) on vaig tornar a tocar una pilota de basquet... varen fer que es convertissin en unes veritables vacances.


Nyam, nyam.. menjant dols...














Tailàndia és també... ( Bangkok inclòs )

Per sobre de tot, Amabilitat i Somriures! Fent d’aquest un país on les coses funcionen, perfecte per perdre’s o bé on viure...
















En segon lloc, veneració per la figura del rei ( es tracta de una democràcia amb monarquia de manera similar a l’espanyola ), on a seva imatge es troba a qualsevol racó, i on l’admiració del seu poble es molt evident ( serà que es un bon rei... )















Budisme, molt present en els nombrosos monjos vestits de color safrà, i sobretot en el fantàstic caràcter de la gent de la qual te n’enamores ja només per la netedat de la seva mirada.























7 eleven.. infinits centres d’aquesta cadena de mini supermercats inunden els país fins al racó més verge!













Compra compra compra... un paradís per aquells que vulguin comprar el que sigui, dons aquí ho trobaran tot, sigui original o còpia, a bon preu!
















Turisme sexual ( aquest mereixeria un capítol apart i una discussió a fons sobre el tema

), que es fa evident en les nombroses parelles de home madur occidental amb noia tailandesa.
























Menjar a tota hora ( segons em van explicar, allà es normal fer un àpat a les 7 del mati, un altre a les 10, el dinar a les 13, picar quelcom a les 16, sopar sobre les 19 i re-picar mes coses a les 22 abans d’anar a dormir ) i sobretot a les parades del carrer.


Si, si, es de veritat... amb un reflectant a la cua!!














Un elefant que no vaig poder veure a la selva, convertit en taxi pel mig de Bangkok..



i un bigoti perdut pel cami...









Natura i vegetació, Silenci, platja, cultura, i tantes altres coses que es defineixen molt bé en la frase de ‘Amaizing Thailand’ que s’utilitza com a lema o reclam per difondre aquest país al món!!




Un lloc on tornar i quedar-se...

Per cert!! Bones festes a tots i totes.... aquí serà tot ben diferent!



2 comentaris:

Jordi ha dit...

Ara definitivament, t'has convertit en l'enveja oficial d'aquest final d'any. He disfrutat amb aquest ultim post, perquè es transmet que tu ho has disfrutat,.. i aixó sempre es contagia.
Simplement, quan tu ho comentes donen ganes de ser-hi allà per poder sentir el mateix.
Torno a insistir que estàs fent una feina collonuda amb el blog, no sé si per tu serà un esforç molt gran, però per nosaltres és una petita finestra on veure més enllà de l'entorn del dia a dia.
Cuida't molt i segueix difrutant.... i sobretot, compartint.

Bon Nadal

Anònim ha dit...

Molt bones festes Javito!!
Segueix gaudint de tot com ho estàs fent... o encara més! nosaltres ho fem amb els teus escrits i amb les fotografies!
Cuida't, salut i aprofita!
Jorgito Espejos