dijous, 25 de desembre del 2008

Nadal sense Nadal no és Nadal

Per una d’aquelles casualitats, i sobretot per una d’aquelles eleccions que no tens ni idea on et portaran, em trobo per primer cop lluny de casa en unes dates que son molt senyalades en el imaginari occidental i especialment en el de la mercadotècnia que ha aprés a jugar especialment bé amb els sentiments de les persones aprofitant uns suposats esdeveniments de fa més de dos mil·lennis i en els que cada cop menys gent hi creu, creant una conjunció entre en ‘oci’ i el ‘neg-oci’ ( la negació del oci, si, si, negoci es negar la que hauria de ser una primera realitat humana que hem oblidat de manera estúpida degut a la hyper-cyber velocitat en la que estem instal·lats ).

En fi... que aquí afortunadament no es celebra el nadal, malgrat que el mateix 25 es festa per allò de la solidaritat amb una minoria religiosa que en aquest poble no sembla tant minsa dons hi ha pessebres ‘sui generis’ i immensos estels il·luminats, instal·lats arreu, per així poder visualitzar ( juntament amb els altaveus a tot drap durant les seves celebracions ) la seva existència. ( però la meva queixa va contra els hindús, ja que des de el 15 de desembre i durant un mes que es quan arriba la festa de ‘Pongal’, fan anar la música del temple a ritme de discoteca eivissenca des de les 4 de la matinada i durant dues hores, el qual fa que fàcilment passis de la indiferència a un sentiment contra religiós motivat per la manca de son.

Tot i així sempre hi ha coses que et fan estar una mica aquí i allà, per tant sigui pels pessebres indis o per les trucades o mails –o aquest mateix post- pertinents que no fan que estimis més o menys als teus pel fet de ser-hi en aquestes ‘dades assenyalades’ ( un altre aprenentatge del estar lluny un temps, malgrat que acabes posant moltes altres coses a lloc ), però si que voldria fos la única concessió a un any diferent que ensenya m’està ensenyant molt ( i el que queda aquí i allà per aprendre ), com per exemple el valor de les coses petites i gratuïtes que tots tenim a l’abast malgrat obstinar-nos en no veure-les o be mercantilitzar-les per tal de que no ens faci por tenir-les fora de control o perdre-les.

I així és com també aquí ha arribat –de manera molt lleugera- l’esperit nadalenc que segurament us ha embolicat amb una certa melangia o tristor, o amb desitjos de canviar determinats costums o maneres de veure o plantejar les coses ( com he pogut llegir en algun mail o post molt proper ), tot i que son pensaments que possiblement acabin amb les festes.... llàstima!

Bé, desfogat i amb un somriure, us desitjo un bon nadal..!!! jajaja, que fals que soc!!

No, el que de tot cos us desitjo son unes bones festes !!

Petons i abrasades
















I com no pot haver-hi post sense foto... la del pessebre de Vedanthangal Kootroad, d’alguna de les ‘n’ esglésies cristianes del poble

diumenge, 21 de desembre del 2008

Tailàndia ( xevigoestothailand )

Uns murals descriptius....












Meravellos aeroport internacional!












Ja sabreu que vaig marxar uns dies a Tailàndia dons em caducava el visat per estar a l’Índia i em calia sortir del país a alguna banda mes o menys propera per renovar-lo,i de passada aprofitar per fer ‘vacances’ de la meva rutina a Vedanthangal, dons encara que no ho sembli l’excés de calma i lentitud arriba a estressar!!

Anava a un país completament desconegut per a mi, on com a molt m’influïen els topics sobre la boxa tailandesa i el turisme sexual, apart de la moguda política que em va retardar 24 hores el viatge degut a la ocupació pacífica dels aeroports de Bangkok per les forces de la oposició política.























Sense gaire més plans que la renovació del visat, arribo a un aeroport ultra-modern on ja es respirava un salt quàntic en quant a ... a TOT!! I després de passar el control d’immigració amb fotografia inclosa, arribo al gran luxe caòtic ordenat que es Bangkok, una ciutat de mes de set milions d’ànimes que li donaria cosses a les nostres arrogants i orgulloses ciutats europees en quant a netedat, modernitat i eficiència de molts de serveis.

Ja amb els primers contactes o coneixences locals s’intueix un canvi de registre en la gent, i m’adono que he passat de un país hinduista a un essencialment budista, i tot i no entendre els motius de fons, el somriure amable et rep a cada cantonada.

Aquí estaré com a casa!!



Una ma aixecada al cel...



















Un cop allotjat en un fantàstic ‘hostel’ ( suk11.com ) on tindria aigua calenta i un llit com cal, i situant-me en una ciutat capital de un país eminentment turístic ( el més del continent asiàtic ) on tot torna a resultar senzill ( comparat amb l’Índia ), em dedico a fer el turista passejant-me pels monuments que em deixen meravellat, deixant-me perdre pel mig del més gran xinatown fora de la Xina, agafant una barca pel riu que em porti allà on només arriben els locals i submergint-me en els atrafegats mercats locals on es troba de tot i més ( coses mai vistes que encara em pregunto que coi son! ), veient per arreu productes de marques ‘same, same, but diferent’ que son el paradís de les compres per aquells de pocs escrúpols, i voltant pels nombrosos centres comercials tant luxosos que farà vergonya entrar a l’Illa Diagonal.. i es que Bangkok és un GRAN mercat, el gran mercat del sud-est asiàtic!!

Em dedico també a menjar en les infinites paradetes mòbils que inunden els carrers a tota hora, menjar molta carn, la carn que no tinc a l’abast normalment, i altres àpats desconeguts que resulten deliciosos, especialment els ‘ped thai’, una mena de remenat l’ou, verdures i fideus, que inunda el meu paladar amb gustos que clamen gula!!.. i unes quantes cerveses i algun gintònic també cauen pel camí a les nits compartides amb altres hostes multinacionals del hostel on m’allotjo! :-)























Faig els tràmits pertinents i poso per atzar rumb al sud, dons les ganes de platja i aigua poden més que la cultura i la natura que m’ofereix el nord, tota manera estic segur que quelcom interessant trobaré pel camí dons em deixo aconsellar per la gent local i segueixo els instints encara que impliqui canviar el bitllet de tren tres cop en un mati!

Arribo a un port que em durà a una illa, Koh Tao, on suposo trobar calma, quietud, i on en realitat trobo un racó de món ple de bungalows i centres de submarinisme! Cal adaptar-se a les circumstàncies i malgrat els dubtes inicials, després de un parell de converses via Skype ( gran invent ) decideixo llençar-me a l’aigua ( per sota ). I quina bona elecció... el silenci per fi regna, la quietud, només la pròpia respiració et recorda que ets allà, dons extasiat per la vida que només s’havia pogut veure als documentals de ‘la 2’ tens la certesa que el món sec d’allà fora és ara molt insignificant.








































Dotze dies, set immersions ( alguna fins a 28 metres de fondària, molt a prop de taurons que no varem poder veure per lo tèrbol de l’aigua ) i un títol ‘PADI Open Water’ amb un monitor de Madrid, un bigoti perdut en una barberia xinesa, deliciosos àpats alguns d’ells desmesurats, banys en un mar tropical al desembre, un massatge tailandès, una miqueta de ‘shopping’ contingut, i una visita a una petita ciutat ( Petchburi) on vaig tornar a tocar una pilota de basquet... varen fer que es convertissin en unes veritables vacances.


Nyam, nyam.. menjant dols...














Tailàndia és també... ( Bangkok inclòs )

Per sobre de tot, Amabilitat i Somriures! Fent d’aquest un país on les coses funcionen, perfecte per perdre’s o bé on viure...
















En segon lloc, veneració per la figura del rei ( es tracta de una democràcia amb monarquia de manera similar a l’espanyola ), on a seva imatge es troba a qualsevol racó, i on l’admiració del seu poble es molt evident ( serà que es un bon rei... )















Budisme, molt present en els nombrosos monjos vestits de color safrà, i sobretot en el fantàstic caràcter de la gent de la qual te n’enamores ja només per la netedat de la seva mirada.























7 eleven.. infinits centres d’aquesta cadena de mini supermercats inunden els país fins al racó més verge!













Compra compra compra... un paradís per aquells que vulguin comprar el que sigui, dons aquí ho trobaran tot, sigui original o còpia, a bon preu!
















Turisme sexual ( aquest mereixeria un capítol apart i una discussió a fons sobre el tema

), que es fa evident en les nombroses parelles de home madur occidental amb noia tailandesa.
























Menjar a tota hora ( segons em van explicar, allà es normal fer un àpat a les 7 del mati, un altre a les 10, el dinar a les 13, picar quelcom a les 16, sopar sobre les 19 i re-picar mes coses a les 22 abans d’anar a dormir ) i sobretot a les parades del carrer.


Si, si, es de veritat... amb un reflectant a la cua!!














Un elefant que no vaig poder veure a la selva, convertit en taxi pel mig de Bangkok..



i un bigoti perdut pel cami...









Natura i vegetació, Silenci, platja, cultura, i tantes altres coses que es defineixen molt bé en la frase de ‘Amaizing Thailand’ que s’utilitza com a lema o reclam per difondre aquest país al món!!




Un lloc on tornar i quedar-se...

Per cert!! Bones festes a tots i totes.... aquí serà tot ben diferent!



dimecres, 17 de desembre del 2008

Posta de Sol ( una )

( post enllaunat, des de Tailandia, un pais que es mereix un bon post quan arribi )
Una posta de sol és quelcom tant vulgar com que passa cada dia de manera irremissible i sempre fa no fa a la mateixa hora, tornant-se així en quelcom quotidià al que acaben de no para mai atenció dons sabem que sigui com sigui demà n’hi haurà un altra.

I avui, gracies a un tall de llum al que tampoc paro atenció dons son coses que aquí passen també a diari, tot i que no sempre a la mateixa hora, he anat a fer un té i a llegir una mica de ‘Hombre lento’ de J.M. Coetzee (recomanable veu de la consciència de cadascú) mentre esperava el moment de tornar a casa una mica abans de fer-se fosc, per poder veure ( i que em vegin ) a la carretera.

I es així que agafant la bicicleta i després de poques pedalades, giro el meu cap a l’esquerra per esser, de manera inesperada, penetrat per la pura rutina i quotidianitat de la posta de sol a Vedanthangal.
La bellesa en estat pur apareix davant els meus ulls, nua, simple, contundent, indescriptible com ha de ser per poder-la denominar així.
Amb un núvol vertical que dibuixava una cara que també mirava la posta de sol amb una certa melancolia, i amb la tristor de saber que no la tornarà a veure, ni a veure’s.

Maleeixo el haver-me deixat la càmera de fotos, corro, accelero, vull arribar a casa per intentar capturar aquest instant ni que sigui amb una pobre instantània que aturi el temps en versió digital, però en només dues pedalades comprenc. M’aturo en sec i girant-me cap a ella, admiro els seus tons i les seves formes úniques, canviants, minvants potser si foscor és un no ser, però amb la grandesa de l’horitzó que mai acaba. Intentant, ara si, no ja convertir-la en una imatge, sinó en un sentiment, dons la primera es perdria en la memòria ( de l’ordinador ) mentre el segon es quelcom viu que roman per sempre dintre nostre.

Així es com trobo aquesta posta de sol, sense expectatives però no deixant de mirar arreu, deixant que em sorprenguin les petites grans coses, com la majoria de coses que ens passen cada dia per davant dels ulls.

I era un 18 de novembre qualsevol...


La brillantor del sol en qualsevol detall...

dilluns, 8 de desembre del 2008

Aigua I ( ‘Malai’, que seria ‘pluja forta’)


I'm singing in the rain...!










Després de mesos de sentir ‘Rain coming, rain coming’, per fi els podem donar la raó a la gent d’aquí dons els monsons, o si de cas el monsó en singular ja que els altres no els he vist ni viscut, ja es aquí!

Precedit de dies on la grisor s’entreveia no només al cel, sinó que es pressentia a les ànimes, tamisades ara per una electricitat punxant, i per un vent que confonia i desviava els pensaments més conspicus, apart de sacsejar branques i als nens petits, ara es deixa veure de la manera que tothom l’espera i el tem!

Escric això ( 28 de novembre) quan fa tres dies sencers que plou gairebé sense parar i la previsió apunta a pluges i vents per dies, potser setmanes, on el paisatge es transforma en quelcom a cops apocalíptic i d’altres en una visió pseudo veneciana segons com t’ho vulguis mirar, i es que el monsó, com qualsevol esdeveniment que ens afecti, te moltes cares.

sense paraules ni paraigues ( sota l'arbre )







La primera de elles, i més coneguda arreu, son els morts... a centenars els conten quan es tracta de monsons que afecten a alguna banda nord de l’Índia. Clar que aquí la orografia no convida a aquestes desfetes, ja que com diria My Fair Lady si aquesta pel·lícula s’hagués rodat aquí, ‘The rain in Tamil Nadu remains in the plane’ ( canvieu el Tamil Nadu per Spain i tindreu l’original de la meravellosa Audrey Hepburn que segurament mai va estar a Sevilla per observar el pur miracle de la pluja allà! ).

... tot i que alguna veu m’ha arribat que hi ha hagut morts a la costa, segurament degut més al temporal que no pas a la pluja!! O potser han estat els accidents de transit per augment de sinistralitat?? En fi... arreu couen faves!


paisatge quotidia






Un altre cara d’aquesta pluja, es un canvi radical del paisatge i de la temperatura... Parlar del paisatge es parlar de camps negats, d’illes vegetals al mig de marees marrons que es mouen sempre cap avall, i de carreteres que semblen rius a la que plou amb una mica d’intensitat.

En quant al paisatge humà, sembla que la hiper densificada població d’aquest país es redueixi dràsticament, i segurament les cases habitualment buides, s’omplen d’activitat quan l’aigua treu el nas, deixant l’exterior com un desert oceànic on nomes hi naveguen milers de granotes cantant victòria.

I sobre la temperatura... bé, una jaqueta lleugera o una tovallola per sobre l’espatlla ja n’hi ha prou pel vespres, però sobretot s’agraeix molt el poder dormir sense suar!


com arreu...









Paisatges de paraigües que es venen arreu i que si cal son reparats ‘in situ’, peus que normalment descalços, ara porten xancletes encara que sigui per enfonsar-se fins al genoll a les basses que ocupen mes superfície que la terra ferma, humitat que et fa sentir mes com si nedessis que no pas si caminessis, i que no deixa secar la roba i les sabates que abans tenies eixuts en poques hores... xop!!

Una petita prova de supervivència entre humitats que tot ho inunden, fantàstiques totes elles per la meva al·lèrgia! ( la previsió de pluges i de consum d’antihistamínics van paral·leles )


Cusir un paraigues per fer-hi mes forats?










I clar, aigua pel subsòl que per alguna banda es deu filtrar ( hi ha projectes per facilitar el filtratge dons la terra aquí es molt permeable ), ja que el que caigui ara i al llarg dels propers dos mesos, haurà de durar fins a l’arribada del proper monsó i que la sequera sigui mes suportable...


a sota hi ha una carretera!






Tot i així espero que un dia d’aquests surti un bon sol que em deixi rentar i estendre la roba que ja vaig curt de samarretes!

( acabat d'escriure el post, ja torna a lluir el sol que tant m'alimenta )

Salut ( des de Tailandia )

X

dimecres, 3 de desembre del 2008

La Lluna Reia

Feia uns dies que n’estava de neguitejat, i no era per la persistent pluja que queia des de feia una setmana, sinó per la situació política a Tailàndia. No era un neguit que m’impedís dormir, dons dins a cert punt els humans ens amollem a les circumstancies, sinó era més una mandra de tornar a buscar destinació, vol, allotjament, etc... i fins i tot una guia del país ( merci Ru i Anna ), tot plegat per poder renovar el visat de la India que se m’exhaureix en un parell de setmanes.

I es que ho tenia tot preparat per un viatge cap a Bangkok per realitzar aquest tràmit i de passada ‘fer un volt’ per aquelles contrades, però des de feia una setmana que els dos aeroports de la capital romanien ocupats per uns milers de persones enfundats en samarretes grogues ( ‘supporters’ del partit de la oposició, l’Aliança del Poble ), que reclamaven la dimissió del primer ministre del país sota la acusació de corrupció i frau.

Però que en sabem nosaltres de la política de Tailàndia que no vagi més enllà del que diuen al Telenotícies... o a la Lonely Planet..??

Total, que després de una colla de dies de consulta de noticies, trucades infructuoses a la companyia aèria per confirmar o cancel·lar el vol, i ja amb l’idea de buscar-me una nova destinació per realitzar el tràmit ( al Nepal carda molta rasca, a Sri Lanka hi ha un conflicte armat ... i em quedava Singapur sota l’advertència de que es tracta d’un lloc essencialment avorrit ), tenia prou clar que Tailàndia quedaria per millor moment.

Així tornava ahir al capvespre des de la oficina, i de sobte, mirant el cel d’un blau minvant que encara il·luminava el camí, vaig veure com lluna, creixent des de sota, dibuixava un immens somriure, el que juntament amb dos immensos estels que brillaven a deshora dels altres que encara no s’havien despertat, em mostraven tot un rostre feliç que deia moltes coses sense paraules.

( i sento no ser un mestre de la fotografia i no tenir l‘equip adient, però valguin aquestes paraules )


Reia...!! :)
















No es que cregui en els astres o en el destí de determinades menes, però avui, quan les noticies del mati seguien ocupades de desgracies i aeroports tancats, i parlava ja de Indonèsia com a possible destí, recordant la lluna somrient i fent una darrera consulta de les noticies ( quan funciona internet ), s’anunciava la dissolució del partit del govern per part del tribunal constitucional de Tailàndia, i amb la conseqüent reobertura dels aeroports, pel qual si tot va bé, dijous al matí marxaré una dotzena de dies cap allà, des de on penjaré un parell de post ‘enllaunats’ que ja tinc preparats.

I es que val la pena deixar-se somriure per la lluna i tornar-li tu també un bon somriure que ben segur t’agrairà quan et torni a veure... sigui a Tailàndia o a Malasia!!

( en principi des de Tailandia, encara que amb 1 dia de retard per marxar -pero amb un somriure-)




















Les coses belles cal tenir-les present i compartir-les, es tant fàcil i casi sempre gratis!!

Salut

X