dijous, 31 de juliol del 2008

Globalitzacio

16 dies ja...

Es més que evident que estem en un mon globalitzat per bé i per mal, entre altres coses ho mostren el fet que jo estigui en aquest racó de món no només per passar una estona ( llavors es tractaria de un viatge, i viatgers n’hi ha hagut des de sempre ), sinó per fer-hi una tasca que ara no ve al cas ... en fi, quina seria la meva sorpresa quan fa uns dies estàvem un diumenge al mercat de Pondicherry –ciutat que dubto gairebé ningú dels que llegiu el post visiti mai, tot i que val a dir es pot considerar turística i que conserva part del seu passat francès i de la que algun dia caurà un post sobre aquesta ciutat i la seva veïna Auroville-, meravellant-nos per unes parades de peix de les quals pocs de nosaltres en menjaríem, d’altres de pollastres on el sacrifici de la bestia es perpetrat davant els teus ulls ( contraris a la tortura animal absteniu-vos ) i de parades de tota mena de articles que ràpidament et desperten la occidental necessitat de consum i que ens serveixen per aprovisionar-nos de una cadena i un candau per tancar les bicis, fins que de sobte, tot observant unes fruites del tot desconegudes ( evidentment sabia es tractava de una parada de fruites per l’existència de altres tipus coneguts com pomes, prunes, plàtans,pinyes, magranes o el ara ja conegut mango ), em fixo en un formós munt de taronges perfectament ordenades en forma de temple hindú que curiosament duien una petita enganxina que em va cridar l’atenció dient-me ‘mira’m, mira’m’ i sobre les que es llegia ‘Valencia’.. però no pas la del ‘pim pam’ Fallero, sinó que en petit hi deia ‘USA’, es a dir taronges valencianes provinent dels EUA.... Mon dieu!! Fugim d’aquí!!

I no tens temps de sortir de la sorpresa inicial per fixar-te el les caixes que coronen tota la pila per veure que han estat contenint pinyes de la multinacional ‘Del Monte’ ( i no vull parlar d’aquesta gent que sinó m’emprenyo ) amb origen Chile....

Qui entengui aquest món que el compri!!

Us ho puc prometre amics meus, en aquest país en el que em trobo es produeixen moltes pinyes, i potser no son de color taronja, però tenen taronges amb un nom impronunciable, de color verd per fora, però amb gust de taronja i te les pots menjar igual que les de València ( Spain o Usa ).

Perquè caram cal portar coses de tant lluny amb tot el que implica aixó?

Ara aneu a fer un volt pel mercat i mireu de on venen les coses que compreu... i veieu si la consciència va per davant o per darrera dels actes!!

Clar, també em cal comentar-vos la meva sorpresa quan apropant-me al taulell de la botiga de l’Edwin ( així li diem, tot i que no se el seu nom en realitat, malgrat que es tracta de una de les dos botiguetes que disposen de nevera, per tant de begudes fresques, que hi ha a l’encreuament de camins on fem gran part de vida, i per tant un punt de referència essencial ) i em fixo en els pots on tenen ordenades les galetes i altres petits plaers que ens donem aquí per un miserable preu, quan llegeixo ‘Solano’, apareixent davant els meus ulls un munt de cremosos caramels d’origen ‘spain’ envasats unitàriament i a disposició del públic indi perdut en un racó de mon.... evidentment NO el vaig comprar.






i per sortir una mica del rotllo aquest, una foto de la visita que varem fer a Kancheepuram, on hi ha temples inmensos i no s'enten res de res de una religio majoritaria ( l'hinduisme ) on cadascu la practica com li sembla, aixo si, sempre de manera molt sorollosa. En el temple en questio hi havia un arbre sant de mangos al que voltaves en sentit horari i rebies una benediccio ( donatius son benvinguts ).
A la foto amb l'Helena i la Llum!! ( samarreta de LB )

Salut i al tanto amb el picant del menjar

8 comentaris:

Aniol Bosch ha dit...

I ens queixem de que els Xinos ho copien tot! Si en el fons ho fem tots...

Per cert! demà si a l'imprempta no passa res greu... entrego projecte!

Bé, només em falta el resum... :P Em poso a fer-lo que encara tidré temps de portar-ho a imprimir!

Salut!!! ;·)

Unknown ha dit...

Xeeeviii... Des de La Bisbal també t'estem seguint (m'agrada veure't amb la camiseta del Bisbal Bàsquet).
Segueix escrivint que nosaltres ho anirem seguint. També t'explicarem el que fem per aquí, i on segur que a moltes activitats t'hi apuntaries. Però aquests 9 mesos són una experiència que has d'aprofitar i segur que et servirà.

El cap de setmana del 9-10, anirem a fer "la clàssica" amb l'Alba (ens recordare'm de tu).
I del 23 al 28 me'n vaig a Málaga (a veure si m'aconselles alguna cosa).

Res més. Cuida't moltíssim i que sàpigues que ens en recordem molt de tu (se't trobarà a faltar al 3x3 de la Festa Major).

Una abraçada molt forta!!

Jordi Casas.

Anònim ha dit...

Estic fent aquest comentari en un portatil dissenyat per americans, fet amb parts de tota Asia i ensamblat a la Xina (per cert el ratolí també és de la Xina), vaig amb un cotxe alemany, la moto és japonesa, el móbil és finlandés, els mobles de casa crec que també son finlandesos (com els de tothom que monta un pis en 24h), treballo en una empresa que l'accionariat és anglés, tinc clients a Portugal, el tabac que fumo igual és de l'Àfrica (si, he dit tabac... és que s'ha d'explicar tot), el raim que he menjat per esmorzar no tenia llavor (sense comentaris d'on i de com), l'altre dia vaig trobar una familia al barri vell de Girona de Montreal que buscava uns apartaments en un carrer que ni savia que existia, avui he escoltat una banda sonora d'una pel.licula de format independent d'un pais que ara no recordo i estic comunicant-me amb una persona a milers de kms en un pais que no conec.... globalització?,.. quan tornis m'ho expliques perquè ara no sé a qué et refereixes.
Una abraçada i viu una part d'alló per mi.

Jordi, des del apassionant mon del transport

Angela ha dit...

Jo que vinc de terra productora de fruita m'hi fixo molt amb la procedència del que compro, i cal dir que no només a l'Índia s'importen fruites tenint-ne de pròpies. Ahir mateix, a la secció de fruiteria d'un súper: pomes de Girona i de Lleida al costat d'altres de Xile i Nova Zelanda...la procedència de les quals descobries si llegies amb lupa l'etiqueta de la caixa. Crec que n'hauríem de ser una mica més conscients d'aquestes coses i mirar una mica més pels nostres, que ja ho tenen prou fotut els pagesos...

Anònim ha dit...

Global? Particularment, des del Maresme i l'Empordà anem seguint el recorregut. Una abraçada

Jordi Rovira i Bonet ha dit...

Ei Xevi!

Aqui tambe hi ha taronges de Valencia. Pero no se si venen per els Estats Units.

Me n'alegro que les coses et vagin be. Segueix informant amb el teu estil 3000-paraules-sense-un-sol-punt :P. Matant dinosaures amb "tiraxines"?

M'agradria que expliquessis que passa amb "Del Monte". A Seul tambe hi ha els seus productes i m'agradaria saber si no s'han de comprar o que.

I per acabar: et desafio a veure qui esta menjant mes arros dels dos. En el meu pais el verb "menjar" en l'us generic es "menjar arros".

Cuida't!

joredi

http://jordi.rovira.cat

Marc ha dit...

Un comentari sobre les taronges. Aquí a Califòrnia també n'hi ha moltes de València, o això pensàvem al principi, però resulta que són una varietat, i ara riureu, pròpia de Califòrnia... :-)

Aquí la info.

Records i una abraçada!

Anònim ha dit...

ei xavi feia dies que no et podia llegir... veig que vas b.
una forta abraçada
alex