Es més que evident que estem en un mon globalitzat per bé i per mal, entre altres coses ho mostren el fet que jo estigui en aquest racó de món no només per passar una estona ( llavors es tractaria de un viatge, i viatgers n’hi ha hagut des de sempre ), sinó per fer-hi una tasca que ara no ve al cas ... en fi, quina seria la meva sorpresa quan fa uns dies estàvem un diumenge al mercat de Pondicherry –ciutat que dubto gairebé ningú dels que llegiu el post visiti mai, tot i que val a dir es pot considerar turística i que conserva part del seu passat francès i de la que algun dia caurà un post sobre aquesta ciutat i la seva veïna Auroville-, meravellant-nos per unes parades de peix de les quals pocs de nosaltres en menjaríem, d’altres de pollastres on el sacrifici de la bestia es perpetrat davant els teus ulls ( contraris a la tortura animal absteniu-vos ) i de parades de tota mena de articles que ràpidament et desperten la occidental necessitat de consum i que ens serveixen per aprovisionar-nos de una cadena i un candau per tancar les bicis, fins que de sobte, tot observant unes fruites del tot desconegudes ( evidentment sabia es tractava de una parada de fruites per l’existència de altres tipus coneguts com pomes, prunes, plàtans,pinyes, magranes o el ara ja conegut mango ), em fixo en un formós munt de taronges perfectament ordenades en forma de temple hindú que curiosament duien una petita enganxina que em va cridar l’atenció dient-me ‘mira’m, mira’m’ i sobre les que es llegia ‘Valencia’.. però no pas la del ‘pim pam’ Fallero, sinó que en petit hi deia ‘USA’, es a dir taronges valencianes provinent dels EUA.... Mon dieu!! Fugim d’aquí!!
I no tens temps de sortir de la sorpresa inicial per fixar-te el les caixes que coronen tota la pila per veure que han estat contenint pinyes de la multinacional ‘Del Monte’ ( i no vull parlar d’aquesta gent que sinó m’emprenyo ) amb origen Chile....
Qui entengui aquest món que el compri!!
Us ho puc prometre amics meus, en aquest país en el que em trobo es produeixen moltes pinyes, i potser no son de color taronja, però tenen taronges amb un nom impronunciable, de color verd per fora, però amb gust de taronja i te les pots menjar igual que les de València ( Spain o Usa ).
Perquè caram cal portar coses de tant lluny amb tot el que implica aixó?
Ara aneu a fer un volt pel mercat i mireu de on venen les coses que compreu... i veieu si la consciència va per davant o per darrera dels actes!!
Clar, també em cal comentar-vos la meva sorpresa quan apropant-me al taulell de la botiga de l’Edwin ( així li diem, tot i que no se el seu nom en realitat, malgrat que es tracta de una de les dos botiguetes que disposen de nevera, per tant de begudes fresques, que hi ha a l’encreuament de camins on fem gran part de vida, i per tant un punt de referència essencial ) i em fixo en els pots on tenen ordenades les galetes i altres petits plaers que ens donem aquí per un miserable preu, quan llegeixo ‘Solano’, apareixent davant els meus ulls un munt de cremosos caramels d’origen ‘spain’ envasats unitàriament i a disposició del públic indi perdut en un racó de mon.... evidentment NO el vaig comprar.
i per sortir una mica del rotllo aquest, una foto de la visita que varem fer a Kancheepuram, on hi ha temples inmensos i no s'enten res de res de una religio majoritaria ( l'hinduisme ) on cadascu la practica com li sembla, aixo si, sempre de manera molt sorollosa. En el temple en questio hi havia un arbre sant de mangos al que voltaves en sentit horari i rebies una benediccio ( donatius son benvinguts ).
A la foto amb l'Helena i la Llum!! ( samarreta de LB )
Salut i al tanto amb el picant del menjar